En àmbits artístics molt diversos, la ciutat d’Olot és coneguda pels seus pintors paisatgístics. Els noms de Vayreda i Berga són figures importants en el panorama pictòric català de la segona meitat del segle XIX per la seva decisiva contribució a la plàstica del país. Recordem que els pintors catalans més inquiets dels anys vuitanta de fa dos segles van venir a Olot a pintar els seus entorns naturals, van admirar el seu paisatge i es van imbuir del pleinairisme que s’hi practicava. Francesc Vayreda neix precisament a finals de la dècada d’aquests anys vuitanta. És fill del gran pintor paisatgista Joaquim Vayreda, que, juntament amb el seu germà Marian Vayreda i Josep Berga i Boix, va ser el fundador de l’Escola d’Olot. I això li va pesar tota la vida. L’ombra del seu pare el va seguir sempre, ja que Francesc fou conegut per tothom per ser el fill de Joaquim Vayreda.

Parlar de Francesc Vayreda com a fill d’una segona generació d’artistes de l’Escola d’Olot o fer referència a la influència que segurament van exercir sobre ell el seu pare, el seu oncle i el seu mestre (Joaquim i Marian Vayreda i Josep Berga i Boix) és caure en alguns dels tòpics recurrents que sempre s’han esgrimit sobre ell. És no fer justícia a un artista i a un personatge amb una trajectòria artística i personal molt més complexa i interessant del que sempre se'ns ha volgut fer creure.

A simple cop d’ull és fàcil veure que l’obra de Francesc Vayreda està molt allunyada de les del seu pare, el seu oncle i el seu mestre. Joaquim Vayreda va morir quan Francesc tenia sis anys i, per tant, no va poder exercir una influència artística directa sobre ell. Sembla ser que el principal pes en la seva etapa de formació inicial el va tenir Josep Berga i Boix. Vayreda es va matricular a l’Escola de Dibuix d’Olot als vuit anys i hi va estudiar fins als divuit. Però per a ell aquests primers anys de formació van representar només un punt de partida. Aviat va fugir d’un entorn que considerava excessivament acadèmic i se’n va anar a estudiar a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí. I després va marxar a París. Els estudis que va fer a Olot són el principi de tot un recorregut artístic que el va portar lluny dels orígens, cap a opcions allunyades ideològicament i formalment del paisatgisme olotí que va crear el seu pare. A París va conèixer de ben a prop les avantguardes i, finalment, la seva trajectòria artística va desembocar en el Noucentisme, una tendència mediterranista que passaria a presidir durant uns anys l’ideal artístic i cultural de Catalunya. De fet, Francesc Vayreda és un bon representant del Noucentisme català i una figura cabdal de tota una generació d’artistes i intel·lectuals catalans de principis del segle XX.

Sempre resulta, doncs, gratificant i estimulant estudiar i revisar la trajectòria d’un artista, descobrir o redescobrir les seves obres, situar-les en el seu context i mirar-les amb els ulls d’avui. Francesc Vayreda ha estat, fins ara, un artista desconegut, gens estudiat ni valorat. Tots aquests anys de treball i recerca ens han permès conèixer l’artista, entendre'l i reivindicar la seva obra. Però, a més, ens ha sorprès descobrir que, malgrat les seves mancances físiques -que li van condicionar i escurçar la vida-, va tenir una activa i intensa vida associativa i política en defensa de la llengua i la cultura catalanes.

Ara ja fa uns quants anys, a Olot vam tenir dues oportunitats per a poder veure públicament l’obra de Francesc Vayreda i fer justícia a la seva trajectòria artística i al rellevant paper que va jugar per a la cultura i la llengua catalanes a principis del segle XX. L’any 1980, l’Escola de Belles Arts d’Olot va fer una Exposició Homenatge i l’any 1988 el mateix Museu Comarcal de la Garrotxa va fer a la Sala Oberta l’exposició Francesc Vayreda (1888 – 1929). Malauradament, però, en cap de les dues ocasions es va fer un treball d’estudi i recerca a fons de la seva trajectòria vital i artística.

Finalment, molts anys més tard, el mateix Museu de la Garrotxa ha volgut posar fi a aquest deute que la ciutat d’Olot tenia amb Francesc Vayreda. Juntament amb Mariona Seguranyes Bolaños, Doctora en Humanitats i historiadora de l’art, hem realitzat un treball minuciós i extens de recerca i d’estudi de l’obra i la trajectòria artística i personal de Francesc Vayreda que ha desembocat en una exposició i en l’edició d’un llibre catàleg, que també presentem en la seva versió digital. Aquesta publicació va molt més enllà d’un simple catàleg d’exposició. En ell es recull la complexitat del plantejament de la mostra amb els diversos discursos que l’entrecreuen. Diversos especialistes coneixedors de les distintes matèries han col·laborat en la publicació amb articles que ens aporten diferents discursos, que s’entrellacen i ens permeten, en definitiva, tenir un coneixement ampli de l’art català entre finals del segle XIX i el 1929, any de la mort de Francesc Vayreda.

Estem convençuts que amb aquesta exposició i, sobretot, amb la publicació d’aquest extens i complex estudi de recerca, traduït a diversos idiomes, haurem contribuït a divulgar i a posar en valor la trajectòria artística de Francesc Vayreda i a situar-lo en el lloc que li pertoca del panorama artístic i cultural català de principis del segle XX.