L’exposició i el llibre que presentem sobre la figura i l’obra de Francesc Vayreda ens han permès saldar un deute pendent que la ciutat d’Olot tenia envers un pintor olotí amb una obra l’evolució de la qual, fins aquests moments, desconeixíem en detall. Gràcies a la recerca que s’ha realitzat des del Museu de la Garrotxa, hem pogut conèixer a fons l’artista i adonar-nos de fins a quin punt l’obra plàstica de Francesc Vayreda es trobava en contacte amb els moviments estètics europeus. Francesc Vayreda, fill de Joaquim Vayreda, el gran pintor paisatgista fundador de l’Escola d’Olot juntament amb Josep Berga i Boix, va conèixer de ben a prop les avantguardes i va tenir un recorregut artístic amb unes opcions formals i ideològiques ben allunyades de les del seu pare.

Tal com posa de manifest aquest catàleg, no només ens trobem davant d’un gran pintor, sinó també d’un activador cultural molt important per a la ciutat d’Olot i la comarca. La seva empremta és ben present en totes les institucions culturals olotines de principis del segle XX: l’Escola de Belles Arts d’Olot, l’Orfeó Olotí, la Biblioteca Popular, l’associació Athenea i les publicacions Vida Olotina i La Comarca d’Olot. També va manifestar fermament la seva activitat en defensa de la cultura i la llengua catalanes en la seva faceta política: fou president de la Junta de la Joventut Nacionalista el 1917 i exercí de regidor a l’Ajuntament d’Olot amb el grup dels nacionalistes des del 1922 i fins a la dictadura de Primo de Rivera, que va suposar la seva detenció a finals del 1923 juntament amb els seus companys de consistori.

Amb aquesta mostra, la Garrotxa i Catalunya guanyen un artista la rellevància del qual fins ara només intuíem i se situa Francesc Vayreda en el lloc que per justícia li pertoca dins el panorama artístic català. Podem afirmar, amb tota seguretat, que ens trobem davant d’un dels artistes més representatius del Noucentisme català i d’una figura cabdal del panorama artístic de principis del segle XX a Catalunya.